En 1550, cuatro años después de la muerte de su esposa Leonor, ingresó en la Compañía de Jesús y abdicó en su hijo, conocido como Carlos de Borja y Aragón, el cual se casó con Magdalena Centelles i Folch, hermana y heredera del conde de Oliva, y mantuvo Gandía como uno de los núcleos más influyentes y poderosos del panorama, hasta el endeudamiento de la nobleza y las Segundas Germanías.
Carles de Borja i Castro (Gandia 1530 - 16 de juny de 1592[1]), Duc de Gandia i Marquès de Lombai (1550-1592).
Era el promogènit de Francesc de Borja i Aragó, va nàixer a Madrid però fou enviat a Gandia per a la seua educació.
En 1548 es casa amb na Magdalena de Centelles i Cardona, comtessa d'Oliva, produint-se així la unió de les dues cases nobiliàries.
Estava fortament vinculat a la cort de Felip II, va ser ambaixador a Gènova, posteriorment virrei i capità general de Portugal. Felip II el visità a Gandia el 1586.
Antecedents familiars
Fill de Sant Francesc de Borja i la dama portuguesa Elionor de Castro.
Núpcies i descendents
Es va casar el 1548 amb Magdalena de Centelles i Cardona, germana i hereva del comte d'Oliva, amb qui va tenir dos fills:
Francesc Tomàs de Borja, duc de Gandia.
Gilabert de Centelles.