Notas |
- Arnau Mir de Pallars Jussà (1113 aprox. - 1174), comte de Pallars Jussà[1] entre el 1124 i el 1174.
Durant els anys del seu regnat comtat reviscolaren les pugnes amb els seus comtats veïns, sobre el de Pallars Sobirà i el d'Urgell, cosa que comportà en més d'una avinentesa la intervenció reial, fins al punt que Arnau Mir es declarà feudatari del comte-rei català[2], buscant, sense dubte, la fi de tanta conflictivitat. Arribà a ser un dels nobles de més confiança de Ramon Berenguer IV: és un dels nobles que subscriu l'acta matrimonial del comte barceloní amb Peronella d'Aragó, així com diversos documents més de la casa reial catalanoaragonesa. Gràcies a aquests contactes, assolí una projecció exterior del seu comtat molt gran, però a la seva mort es produí una ràpida davallada del comtat, que portà a la seva desaparició disset anys més tard.
Orígens
Era fill del comte Arnau Ramon I de Pallars Jussà i d'Almodis de Cerdanya i germà de Dolça de So.
Núpcies i descendents
Es casà primer amb Estefania d'Urgell, filla del comte d'Urgell Ermengol VI i Arsenda de Cabrera, però anys després[1] la va repudiar. D'aquesta unió nasqueren:
l'infant Ramon V de Pallars Jussà (?-1178), comte de Pallars Jussà
l'infant Arnau de Pallars Jussà
Posteriorment es casà en segones núpcies amb Òria d'Entença[1], filla de Bernat d'Entença senyor d'Alcolea. D'aquesta unió no hi hagué fills.
Cal remarcar que en el seu primer testament, del 1164, Arnau Mir facultava l'orde de l'Hospital perquè triés qui havia de succeir-lo, però a tenor de les pressions dels seus familiars, el 1171 féu un segon testament anul·lant[1] aquesta disposició.
Ascens al poder
El 1124 a la mort sense fills mascles del seu oncle Bernat Ramon I, Arnau Mir ascendí al tron comtal del Pallars Jussà.
Com que el Pallars retia vassallatge al regne d'Aragó, Arnau Mir fou un dels nobles que va gestionar les negociacions que dugueren a encomanar aquell regne al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV[1] en qualitat de príncep. El 1147 era un dels membres de l'expedició cristiana sota el lideratge del rei de Castella que va ocupar[1] temporalment la ciutat d'Almeria. Probablement també era present a la conquesta de Tortosa l'any següent, però amb tota seguretat va participar a la conquesta de Lleida el 1149[1] liderada per Ramon Berenguer IV i el comte d'Urgell.
El 1153 es declarà feudatari del comte de Barcelona i rei d'Aragó.
Ja en temps del primer comte-rei Alfons el Cast, Arnau Mir va lluitar a la guerra contra Navarra, i va caure presoner. Un cop alliberat, Alfons li va agrair els serveis prestats a la família reial, i li va confiar[1] la ciutat de Fraga, conquerida paral·lelament a la de Lleida.
Se sap que va atorgar una carta de franquesa[1] a Vilanova de Pallars (actualment anomenat Palau de Noguera).
|